Sempre he cregut que els que tenen un blog practiquen una mena de pornografia, d’acte de mostrar les entranyes i misèries, pobrets, no la ballen fina…I aquí estic jo, a l’aparador de les vergonyes.

Trobareu caos, pors i humor. Molt desordre i anarquia. No hi ha grans pretensions, només l’aspiració de passar-m’ho bé i  també, clar, una mica de vanitat, la justa per sobreviure.

No us maregeu.