No sé què cony deu ser el sorollet que m’ha despertat, lleu però suficient per llevar-me el son.
Ufff, aixecar el cap és dur, pesa com una bossa de plom. Collons, les 8! Ja puc córrer.
Avui no esmorzo, passo, em noto com el llop de les cabretes, potser he menjar pedres durant la nit, prendrem te i caldo d’àpit, però més tard, ara tinc basques només de pensar en empassar. No em veig al mirall, s’ha esborrat fins i tot la meva estampa, no, són les lleganyes, tinc els ulls enganxats. Era millor no veure, quin careto, Déu!
Arrossego els peus i no em trobo ni l’esma. Crec que necessito una cirurgia estètica de l’ànima, això ho deuen fer a la clínica Planas?…segur que val un pastón i en la llista de prioritats va primer anar a tallar-me els cabells. Tot plegat deu ser astènia primaveral de llarga durada per culpa del putu canvi climàtic.

Als túnels del metro, de sobte, tinc un rampell aventurer! Iuhu!, agafo el passadís per vianants fantasma mig en obres….que fort, que emocionant, em sento valenta!. Vull un cafè, res, ni un punyetero baretu llardós tipicalspanish. Veig maquines de vending: d’aigua, refrescos, menjar prefabricat clambuteròs i oohhh! Una màquina espenedora d’emocions!
En un primer instant he pensat que era per comprar condons i m’he apropat per veure si també regalaven al mascle….i no. No és per comprar gomes, posa clarament:

¿Necesita un alma, nació sin ella, quiere cambiarla?
Su vida está carente o corta de ilusión? Cómprela a gramos
Le proporcionamos sueños, 1 € 50 gramos
¡Optimismo a buen precio!
¿Ha perdido la valentía y quiere exterminar su cobardía innata?
Algo de excentricidad nunca viene mal

Precauciones: No mezcle muchas emociones a la vez! Es peligroso tomar bebidas gaseosas y stevia después del uso de nuestro producto.

Estic fascinada davant la maquinota, sense pensar poso dos euros, premo amb ímpetu i sense criteri uns quants botons i…taxan! apareix una píndola multicolor amb un gotet d’aigua. Me la prenc d’un glop!

Arribo a la feina i amb el cafè menjo un tros de xocolata sense sucre…porta estèvia…però jo no ho he vist, quina collonada lo de l’estèvia.
Les companyes em fan notar que estic molt guapa, q se m’han arrissat els cabells i m’han crescut molt, em sembla estrany, però no faig cas. El company de la meva esquerra em pregunta si m’he posat botox silicona als morros i m’agafa un atac de riure que casi em pixo.
A mig matí el meu cap em recomana que vagi a casa i descansi que no em veu bé. És estrany, jo mai m’havia sentit tan lleugera i feliç, tot i que una mica confusa.
A un opi del carrer veig un anunci per un programa de televisió on et busquen parella, i em dic, Caterineta, reina, necessites afecte, som-hi! M’inscric a la web i responc a un llarg qüestionari, em sento prou freak perquè m’acceptin.

Sóc a casa fent un Harlem Shake jo sola mentre menjo un croissant de panificadora, asqueròs al temps que plaent. El moment màgic es trenca, sona el mòbil, els del programa de tele em truquen, he estat seleccionada! Wuau, tindré els meus minuts de glòria!

Em vesteixo per l’esdeveniment, recupero el vestit de pubilla de la Vila de Martorell i el tunejo, escurço una mica la faldilla, trenco la reixa dels guants….res una quants detalls que ho facin més televisiu.
El mon de la tele és curiós, hi ha un noiet semi adolescent de mestre de cerimònies, esprimatxat com una anxova, de dalt a baix fa 10 cm d’amplada i tota l’estona fot una ganyota de fàstic…quan acabi el programa li explicaré lo de la màquina espenedora d’emocions.

A la sala de maquillatge em fan xapa i pintura i volen posar-me ungles llargues postisses, em nego en rodó, el que vulguin abans d’unes ungles falses….acabo amb la faldilla del meu vestit curta com una majoret i els llavis més inflats, tinc aspecte de catalaneta eròtica o folklòrica guarrota, triomfaré.

Cada cop que s’acosten les hostesses del programa o el presentador sento una fortor a maquillatge caducat que em mareja.

Sóc davant la càmera somrient com una imbècil amb pinta de golfa de festa major, però feliç quan comencen a aparèixer els presumptes pretendents,

El primer és un pelotari basc aficionat al patxaran la Navarra i que és capaç de recitar en format versos de rima assonant tots els cognoms familiars des de els seus orígens ibers fins ara. Agafo mal de capi li dic eskerrik asko.
El segon sap fer moure l’orella esquerra com si saludes i el nas de dreta a esquerra, no s’expressa gaire correctament. Quedo guenya de mirar-lo.
El tercer diu que com sóc catalana farà una cosa en honor meu que m’agradarà molt…..entona l’himne del barça tirant pets (catalans, temes escatològics…puff) quedo molt decebuda, el meu vestit tant modificat i els monyos podien fer-me passar per fallera golfa, com ha vist que era catalana?. L’home queda molt parat quan li dic que no m’interessa el futbol.
Finalment apareix un noi tímid , somrient, boca gran, ulls enormes color de mel rere unes ulleres plenes de ditades i nas generós, un barbes entranyable (un pollós segons la iaia, un hipster segons el modernet de merda). Baixa de la bici, treu una harmònica i toca “La Lluna la pruna”.
Pugem a la bicicleta i fotem els camp tots dos junts a fer una birreta a la plaça del sol.

Veig entrar a la següent concursant, porta sabates de plataforma i ungles postisses, ho petarà. L’anxova em comunica que el programa no l’emetran, no arribo a metro 60, tinc un cuixam penós i vaig amb espardenyes de 7 vetes, sóc un producte audiovisual pèssim, i el meu pelut un panòlis. I jo li comunico que és un mal follat i que el bombin.

Uixxx, que la cervesa porta gas! Tinc arrissades les celles!

Caterineta