A la ciutat sempre li han agradat les nits d’estiu, deu ser el mediterrani i la seva olor que convinats amb una temperatura agradable deixen els carrers i racons plens d’un algo dolç i alegre que atrapa a la gent. Tots ho notem, nosaltres també i al capità li encanta.
La despentinada, la reina i jo mateixa em decidit, sobretot la reina que és qui té autoritat per aquestes coses, donar al capità una nit d’estiu al novembre, pel seu aniversari, i no només això sinó declarar el dia 27 de festa major, amb balleruques per tota la ciutat, dins les muralles, és clar.

La marquesa dels pels i la Reina conversen animadament, el marques i el comte no conversen gaire però riuen molt, la música sona per tot arreu, una melodia és més a prop, la comtessa vol ballar aquest valset, al comte no li agrada ballar en públic, el capità potser és un bon ballarí però ha desaparegut seguint el so de la rialla d’una donzella. És una llàstima, un vals és una excel•lent conversa!

La comtessa segueix el rastre de la música, entra a la catedral que es oberta per tothom de bat a bat, i tot i el xivarri l’edifici no perd solemnitat, encara que si serietat, s’ha tornat acollidora. Travessa una nau lateral de llarg i puja per unes escales d’espiral que porten al cel. Oooh! Al terrat hi ha una orquestra i dames i senyors que ballen. La comtessa valseja amb d’altre conciutadans. Després de mil voltes al sostre de la ciutat s’atura i observa.
Veu el port i l’estimat ancorat, esperant un viatge, les seves veles son les mes altes dels nostres mars.
Sembla que a la plaça reial hi ha molta llum i enrenou, d’allà venen olors deliciosos i exòtics de les innumerables tabernes i cases de menjars. Sobresurt un home alt i uniformat entre la multitud que es belluga, és el capità que balla amb una dama. La comtessa somriu maliciosament, sent rialles conegudes, gira el cap a la dreta i veu la reina i la marquesa xapotejant, amb els peus dins la font de la plaça de Sant Felip Neri. Els balladors les miren divertits recolzats al mur de l’església, murs plens de forats d’una guerra agre que va passa en una realitat paral•lela i trista, allunyada de la nostra.
La comtessa vol mullar-se els peus i compartir tot el que ha vist des de el barret de ciutat vella.