Quan beviem champagne rosat

La Carlota Rocamora és una dona fina, s’agrada mentre es mira al mirall de l’oficina i es regala un somriure encantador a ella mateixa. Amb els dits es pentina la melena de permanent llisa lleugera i químicament rogenca. Està satisfeta, ha aconseguit el lloc de feina somniat. Fa pocs dies va veure una pel•li d’aquestes que li agraden tant, mmm, com es deia? “The devil wears Prada”, vaya, la noia no te ni puta idea d’anglès però sona tan bé davant de les seves amigues. S’imagina invencible, arribant a Directora General, aix! No serà difícil amb la colla de hippies naïf i alternatius que ha conegut des que a ha arribat. Cauran tots com la fruita madura. Visualitza que es desfà d’ells d’un en un; els veu rodant escales avall fins al carrer.

Surt del WC, agafa el seu mòbil i escriu al perfil de WhatsApp “Today, I feel stronger” i  hi posa una icona que riu.

La Caterina té aquells poders estranys, aquelles coses que li passen, aquell sisè sentit…La Carlota no li agrada. Té nom monàrquic, això no pot ser bo de cap de les maneres. Carlota, que rima amb llufota, cacota o merdota. El primer que li va veure és la pell color de plom, el somriure forçat, FALS. Els llavis fins com una compresa, això es falta de petons, segur. Cos prim, com assecat, cul gros i una incipient papada. Tota ella de mentida, sempre parlant amb una veueta de bleda extraensucrada. La Carlota parla sempre, i quan la Katy diu sempre, vol dir, sempre, la Carlota no calla, es un lloro obstinat que no descansa en la seva teatralitat. És com la padrina soltera que s’ha tornat agre però que es guarneix per anar a ballar al tango els diumenges a la tarda. La Carlota diu que té 32 anys, 32 anyets !! Si la iaia Consol, de 85 és més jove i moderna, que fa top less a la platja del Bogatell.

La Carlota mira a la seva dreta i pensa:- quina barra fer-me seure al costat d’aquesta desequilibrada, com pot ser que la vulguin? Realment hi ha gent sobrevalorada…on va amb pantis de colors, quin horror! No porta manicura ni res. Segur que escolta música d’aquesta que no coneix ningú i mira pel•lícules de països estranys per fer-se la interessant. Va rumiant en tot això mentre puja la música i el Chayanne li explota a les oïdes. La música s’escola més enllà dels auriculars i la Caterina obre molt els ulls i es remou a la cadira, la resta de companys fan somriures amagats.
Per acabar-ho d’adobar fa clic clicclicclic al teclejar, les seves ungles llargues de color nacarat repiquen el plàstic. La Caterina pensa que allò de les ungles deu ser poc higiènic i molt incòmode i s’imagina la tortura d’arrencar-les amb unes pinces de girar la carn.
La Carlota va al seu twitter i escriu:” I feel pretty” , acompanyat d’una cara que tira petons.
Continua escrivint mails, bombardeja a tots els companys amb missatges eterns amb copia a tothom, envia cadenes de la bona sort, fotos d’homes hormonats vestits de bomber o de policia i delfíes seves fent morrItos. La Carlota fa spam als colegues i això és un pecat mortal, aviat és carinyosament anomenada, Princesa Fiona.

Des que va arribar, tot just fa poques setmanes, a omplert el seu lloc de treball de fotos d’un xicot amb uniforme i pistola que no fa cara de ser gaire llarg, el Nacho. (es veu que és el maromu). Les fotos i el PC tenen la complanyia d’una desena de petits pelutxos d’ovelleta que la Carlota acaricia com si fossin criatures.

La Caterina entra a google per Caterines i escriu: Remeis al síndrome de “Peter Pan”. Ooh, la Caterina somriu amb la seva boca grossa i es mossega els llavis.

Aquell despatx del fons és el seu objectiu, no pararà fins a arribar-hi i el mira com a un amant desitjat, si cal mentirà, enganyarà i manipularà, però d’aquesta colla de menjaflors no en quedarà ni un i menys la pollosa coloraines del costat. La Carlota fa un lleu somriure i obre les aletes del nas fent una respiració profunda de satisfacció.

La Caterina estira el coll i tot el seu cos, es posa ben recte i escriu el “Pla d’Acció”
1. Desactiva l’olor de perfum ranci
2. Que li caiguin les ungles falses
3. Esborrar el somriure de hiena
4. Boicotejar els seus comentaris estúpids
5. No llegir els seus mails, imprimir-los i fer papiroflèxia
6. Entrar a casa seva i canviar-li els tangues pels de la talla 14
7. Fer li una foto, retocar-la, pintar-la de verd i posar-li un moc penjant del nas. Finalment enganxar les fotos al WC
8. Comprar una catifa allargada, vermella, que vagi del seu lloc al despatx de Direcció General
9. Posar fil músical amb música contemporànea, insufrible per qualsevol humà però a ella la deixarà fora de si en segona

Comparteix pla amb els companys per a què el millorin i completin.
A la sala s’escapen rialles.

La Carlota avui s’ha posat unes botes amb talons altíssims, porta un pintallavis nou i un tanga faixa que li fa un cul monissim tot i que li apreta una mica Els “puestus”. De bon matí ha anat a una sessió de “Yoga para ejecutivos” i després ha esmorzar uns croissanets de panificadora amb una copa de Freixenet rosat. Té l’autoestima pels núvols, sent que és forta, poderosa, sofisticada i va acompanyada d’un tros d’home, com els de tota la vida.

El Nacho va amb ella fins a la porta de l’oficina, acompanyant-la amb una ma al cul.
– Passa, Nacho, passa, que t’ensenyo l’oficina
– Aha
La Caterina, amb tota l’amabilitat del mon li diu:
– Hola fatxo!
La Carlota es posa histèrica i amb una veu agudissima crida: Naaaacho!
En Bernat amb cara de molt interès li pregunta:
– Tu ets un porn star molt conegut, no?

El Nacho no canvia de cara, està dissecat, bé, de vegades sembla que tombi una mica la boca.
La Caterina i els altres posen un somriure una mica bledo, porten tots taps a les oïdes i no senten res.

Aquesta colla no em faran estar de mal humor: Hoy va a ser un gran dia! Pensa la Carlota.
Seu a la taula i sent olor de farigola i romaní, – Aquests deuen haver fumat DROGUES, li diré al Nacho! Els vull tots a Can Brians. Si no sento ni el meu perfum. I la música? que és això tan horrible?!?
Es posa a teclejar i de cop li queden les ungles enganxades al teclat, es mou, espolsa, xiscla, renega.
Ningú la sent.
S’aixeca cridant i plorant amb el portàtil penjant de les ungles postisses i va cap als lavabos.
Al mig del mirall hi ha una foto seva en bikini amb la pell verda com un gripau.
Surt embogida corrent cap a la cuina –Mal parits! Merdosos! Us enviaré a tots al infern!

Un grupet va darrere d’ella i munten un petit enrenou que acaba amb la “pobreta Carlota” dins la màquina d’embassar al buit. La Caterina tira uns quants pelutxos i una foto del Fatxo a dins la màquina. El Bernat seu sobre el botó per accident. Ups, la Carlota sembla la Duquessa de Alba, al Cel sia.
La petita revolució de gent, sense voler, ara tu, ara jo, pobre mossa, fan caure “Carlota al vacio” dins un contenidor de llibres a punt d’enviar a Nova Zelanda.

Des de la setena planta observen com els transportistes carreguen els palets per portar al port.
Arriba el jefe, – Que mireu que us fa tanta gràcia?

-No hi havia una persona nova? Ja no ve? Vaja.

Deixa un comentari