La flor de lotus diu! la mare que la va parir, tan tranqui-la que estava jo en la meva ignorància!

Es veu que per viure la vida com cal, amb intensitat, degustant-la i fer-ho de manera natural, a part de menjar tofu, beure te a tot hora i pixar al bosc, s’ha de patir, sentir el patiment i visualitzar-lo com alguna cosa bonica, rollo sado.

Doncs mira, si, jo no era canallera però amb allò de que, et fas gran, te’n penediràs i que el rellotge biològic un moment o d’altre es posa a funcionar i aprofites els dos minuts en tota la teva vida que el rellotge fa tic tac i no t’adones, perquè això és intens però molt efímer, que tens un bombo que ni havent begut un barril de cervesa.

Estàs prenyada, vale, et trobes uns dies com el cul, com l’endemà d’un casament on has begut massa. Després nomes estàs gorda però en un estat mig fumat de felicitat.

Comences a relacionar-te amb altres en el teu mateix panorama i dimensions que no paren de dir collonades

-Jo tinc por del part ! (crits de lloca)

I tu penses – hòstia, si tots hem sortit, fins i tot tu, cony de fava, no n’hi deu haver per tant.

La tàctica és, d’això ja m’ocuparé quan arribi el moment, per ara miraré com creix la panxa i em preocuparé de que no tinc xandall per anar a pre-part  (je en parlarem del món sessions“pre-part”, en un capítol a part, o no, que les coses de  la maternitat són íntimes i les dels altres són un conyàs)

El moment arriba i sempre tens aquelles amigues que t’aconsellen parir a casa, que et diuen que alletar és meravellós i que si li dones llet de pot al nen li sortirà cua de porc i es posarà malalt i tu seràs una truja mala mare. Les que t’allissonen sobre que tot ha de ser hiper natural, que has de sentir el putu dolor per notar que estàs parint, si no, no val, és conya, el nen no és teu, és d’una altra dona que li sobrava una criatura, ha vingut una cigonya vestida de verd i t’han donat una resta de sèrie.

Les que més en saben molt (de criar i de tot a la vida), t’agafen la ma, tot i conèixer que aquesta mena d’intimitats et foten angunia, i et diuen:

-Nada de epidural, nada de sedantes, tienes que sentir que tu hijo sale. Respira profundamente en y piensa en una flor de loto.

I amb això va començar un infern, una flor de lotus!!! No en sé jo de botànica, m’imagino un nenúfar. Però si és el mateix! Doncs no, no és el mateix! Tots floten en aigua podrida, però no és el mateix:

La diferencia más notable entre el loto (Nelumbo) y un nenúfar (Nymphaea) se encuentra en la parte femenina (pistilo) de los dos. La flor de loto muestra en forma de un barril carpelo (ascidiate) que está incrustado en un recipiente amplio. Si te fijas bien en la sección transversal de la flor de loto, también se puede ver un anillo de androecial (un anillo formado por los estambres en la base) que es una característica distintiva de loto, también tamens de loto son filamentosos a diferencia de la hoja-como (laminar) estambres del lirio acuático. Por supuesto, la diferencia más citada y la que le ayudará a decidir qué planta se trata de una distancia, se encuentra en las hojas de las dos plantas. Las hojas de loto son emergentes, lo que significa que se elevan sobre el nivel del agua, mientras que las hojas de nenúfar se encuentran flotando en la superficie del agua. Lo mismo es cierto para sus respectivas flores, flores de loto son emergentes y nenúfares flotando flores son.

Després em vaig atabalar molt, i crec que  em vaig equivocar de flor. Total, i en resum, em van fotre un tajo de punta a punta al baix ventre perquè el  nenúfar no volia sortir pel xisme, que no m’estranya, pobre fill.

Em van donar tota a química de l’hospital en forma de sedant i igualment vaig veure la padrina, la meva i la de tots els meus avant passats.

Els dos mesos posteriors no van ser millors…quanta culpa per no saber que és una flor de Lotus! no tenir la central de”Llet Nostra” incorporada a les mamelles, sinó un petit dispensador de tallats! i fer-ho tot al revés.

Ara, després de cinc anys, veient que el nenúfar és esplèndid tot i tenir una mare tan pèssima, sense fer cap teràpia alternativa, sinó la de tota la vida, la del sentit comú, la de : – Aneu totes a prendre pel cul!-  puc dir, -Si, sóc una desnaturalitzada! I a tu què t’importa!? histèrica! vés a que et faci Reiki una boja com tu, que tens un xacra embossat!