La curiosa sensació de ser planta en creixement o pollastre en engreix, això és el que passa al tren de les 08:05 del matí quan canvien l’hora i de cop és molt clar, fot un sol que enlluerna i el tren té els fluorescents blancs i gens càlids a tot rendiment. 50 minuts després, en baixar a plaça d’Espanya, has fet la fotosíntesi i has crescut mig pam, tens les fulles més verdes que mai i les flors obertes.
El carrilet és entranyable, es mou com una batedora i fot una volta de cal ample per fer 30 kilòmetres, parant a 50 estacions. Afortunadament és de puntualitat britànica i funciona malgrat caigui un metre de neu, cosa que no es pot dir de “l’altre cosa” de trens si, home, la REN..
Tenim la fauna esporàdica emprenyadora, grassos que ocupen dos seients o prims que s’espatarren, els típics imbècils que escolten música sense auriculars o els que foten els peus als seients, els que brutegen i fan tufillo i un llarg etcètera de varietats humanes.
També hi ha els habituals no menys “entranyables” i alguns, molestos, sobretot al matí.
Quina persona amb un mínim de sensibilitat pot tenir ganes de parlar a les 8 del matí? vull dir de conversar durant una hora, riure i explicar intimitats com estant al sofà de casa? Qui, eh qui? Doncs molts i moltes….no en farem res d’un país on un 40% de la població molesta al altre 60% amb els seus crits, en dejuni i gratuïtament, només per fer mal. El pitjor, la imbecil•litat s’ha tornat estructural, estem perduts.
I la tara és transversal, de totes les edats i classes socials. Tenim les estudiants d’infermeria que s’expliquen els polvus de cap de setmana, que potser en altres circumstàncies els tindries enveja però a aquelles hores de gust de baba i cafè amb llet et foten basarda. Passen revista als profes joves, que estan súper bons, els encanta parlar de les pràctiques amb cadàvers, potser vol haver-hi un punt de provocació en les seves converses i el que hi ha és: nenes dels collons, calleu i deixeu de cridar com a lloques i deixeu-me dormir.
Tenim la beata. La beata és el pitjor del tren amb diferència. Sempre viatja en un grup de 3 o 4, la resta no parla, només ella. La beata no calla, no fa ni punts ni comes, respira per la pell com si fos un gripau. No té edat, és vella, i tinc la sospita que sempre ho ha estat. La seva edat real, jo que sé! Té una filla de 9 anys que ha de fer la comunió. El més fort és que té parella, no puc imaginar què o qui pot ser capaç d’aguantar-la. El seu discurs matinal gira al voltat de temes místics relacionats amb la religió catòlica, joder, que és una mea piles de collons, però de les d’abans. Una és una fervent defensora de la llibertat i respecte religiós, sempre i quant no m’emprenyin, i la beata és emprenyadora, és evangelitzadora, sabeu de què us parlo, no?
Hem tingut capítols- Escola femenina de monges de la nena, amb subtemes, uniforme, mida faldilla, leotards i gruix de l’abric.
Chapter Comunió, amb critiques als altres que la fan i no són creients, que tot ho fan per figurar, als vestits ostentosos, als massa austers, als que ho celebren massa i als que ho celebren poc.
També del capellà del poble, de les processons de Setmana Santa, de fet, hem arribat a saber que té “marit” perquè és “costalero”. Sabem quin recorregut fa la processó al seu poble, com és la variació de disfressa del KKK que porten, que passen pel SEU carrer y per sota el SEU balcó.
També sabem que va a treballar a la Universitat, està en un departament i que fa un Doctorat. El que no tenim massa clar és de què, creiem d’història, però no ho sabem de cert.
És realment esgotadora, és impossible dormir, cal evitar-la com sigui. Però clar, el tren té tres vagons no gaire grans i hem d’esquivar la beata, les adolescents, el senyor gran que sempre té el seient del costat buit de com put i els freaks no habituals que són sorpresa.
Per últim parlaré del “Torrente català”, aspecte desendreçat, llardós i gras. Entra al tren i el travessa sencer tot arrossegant els peus i remugant, -Fàstic de seients, ecs, i les persianes? Eh, no funcionen, la culpa és del Mas, tota la culpa.
Llavors, quan finalment troba el seient adequat s’hi acomoda, tot ben escarxofat. Porta la camisa una mica oberta i es posa la ma a la pitrera i es va acariciant la pelussera l’os i s’adorm.
Si penseu que teniu una vida de merda, jo tinc la solució, viatgeu en tren, sempre el de la mateixa hora, per fer colla i veure cada día les mateixes espècies. Us adonareu que teniu una vida meravellosa, que sou guapos, força llestos i educats, sou la bomba.
En alguns casos pot produir l’efecte contrari, podeu agafar la depre del segle de veure en quina mena de món viviu i qui l’habita….