Qui ho hagués dit d’ell, un paio que no es va treure ni el graduat escolar. Els mestres deien- aquest nano no fotrà res, és un perla.
La mare pensava – és un bon xaval, té bon cor, és una mica gandul, però vés, és un home, pastat a son pare, els plats s’assemblen a les olles.
I la Mercè, sa mare, tenia força raó, no era mal parit de debò, només un penques, i si, era pastat a son pare, un mascle huevón dels de tota la vida.
El Manuel Aguado li deia a son fill -Nen, això que foteu al cole de que serveix ? joder, a veure si fots bé 4 cops a una pilota i ens retires a tots ! Mira, mira els que surten a la tele, sense fotre res i ho peten, la gran vidorra, i els polítics….
En Kevin Aguado Fonoll va començar a fer del paleta als 14, de forma il•legal, clar, animat pel seu progenitor. Això si, cada dia entrenava al futbol i el pare anava als partits a cridar com un energumen, insultava als arbitres, als altres crios i, de tant en tant, s’estovava amb algun altre goril•la com ell.
La mare s’anava tornant petita i fonedissa, fins que es va adonar que li començaven a transparentar les mans, el cor i el cap, a les hores va fer la maleta i va fotre el camp. Llavors en Kevin ja era gran i viva amb una novia esteticien i model ocasional que sempre anava amb malles i que es mirava la sogra per sobre l’espatlla.
El xicot, ja era un home, havia fet pasta llarga, com deia ell, amb el boom de la construcció i després fent “xapusses” amb negre. Ell i la Yessica s’havien construït un xalecito en una urbanització a la muntanya (o Mordor). “La torre”, era una passada, amb una escalinata, jardí amb gespa i una font amb una Venus igualeta a la Yessi. La piscina, grandiosa, amb trencadís de dos blaus diferents fent dibuixos geomètrics al fons. Equips de música, televisions enormes panoràmiques a totes les habitacions, jacuzzis, cabines d’hidromassatge….i un barroquisme i uns daurats del gust més pèssim que trobaries en el nou ric més hortera de tots els Estats units.
Tenien un rottweiler, el Bruce i una Pit bull, la Melanie, molt amorosos amb els seus amos i idènticament educats, tots es banyaven i pixaven a la piscina.
La Yessi tenia un centre de bellesa propi on feien de tot, des de manicura fins a injeccions de col•lagen als llavis. Feia pastarrufa també la noia.
La carrera meteòrica del Kevin va començar pel seu pas efímer per un reallity show televisiu, que li va donar certa popularitat al seu “barri residencial”.
La Yessi l’empenyia a la fama, no en tenia prou ella de treure pèls, volia una vida millor, poder, operacions d’estètica i vacances a Marbella.
Va ser ella que va tenir la idea d’obrir un grup de Facebook aprofitat el tirón televisiu, “Los amigos de Kevin”.
Allà en Kevin va començar a fer carrera política, sorprenent eh! El paio més ignorant del Baix Llobregat mig escrivia uns post llargs, farragosos, plens de punts suspensius, signes d’admiració i faltes ortogràfiques. Criticava als polítics que s’ho mereixien i als que no, als que governaven i als que no. Criticava als veïns que es molestaven per les seves festes, als que tenien por dels seus gossos, als que tenien altres gossos, als que tenien gats, als que no li agradaven i a tot cristo, criticava els carrers poc enllumenats, els massa enllumenats i sobretot, al dispendi en cultura i folklore, perquè no interessen a ningú, qui vol anar a veure als gegants? Que esteu gilipolles o què? Porteu als nens a veure futbol o a un concert del Bisbal, hòstia!
Com algú podia pagar per veure teatre o portar als nanos a les titelles? Tarats, collons!
El Kevin s’esverava i escrivia: si yo fuera Presidente….posaria pantalles gegants per veure la selecció de futbol, la final de GH o Eurovisión.
Passats uns mesos els amics de Kevin havien augmentat, no sé si mola veure que algú tant ignorant com tu té tanta jeta i li va bé i penses- ah, pues jo també! I el cercle d’imbècils sense pudor ni vergonya es va ampliant i es fa gran i els idiotes al final són més i el Kevin fa una llista electoral quan no es capaç d’escriure bé ni el seu nom.
Al final el Kevin guanya les eleccions i es fa ric, la Yessi és la primera dama i va amb malles de Leopardo a una cimera antiterrorista i el pare del “vástago” és ministre d’exteriors perquè sempre s’ha entès bé amb les turistes de Calella. L’home té una Villa a Comarruga i fa festes bunga-bunga.
On hi havia biblioteques han fet after hours i barres americanes que fan pujar més el PIB i els llibres els han cremat per generar energia per les llars més pobres.
Les escoles o són privades o són de futbol o de maquillatge i així fins a l’infinit de l’estupidesa.
Tot això és ficció i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
La propera vegada que tingueu davant una urna, ni que sigui per votar al president del gimnàs, feu un esforç i penseu, ni que us quedi una neurona, què collons aneu a fer.