L’inexplicable despertar-se a la matinada sense cap soroll aparent, sense cap dolor, només et despertes i no és ni de sobte, és com quan t’adorms però a la inversa, estàs despert i no saps quan ja no, i a l’inrevés.

Aquella nit la Caterina s’havia despertat, potser eren les 3 o les 4 de la matinada i quan ja tenia carregat, com a mínim, un 40% de consciència, es va adonat que li faltava un braç, del colze en avall. Òbviament tampoc tenia mà. Ben estirada, sense moure el cos ni sobresaltar-se, va moure el braç i la mà esquerra, obrir, tancar, obrir, tancar. Amb la mà esquerra anava palpant el cantó dret, res ni rastre de l’extremitat dreta, no hi havia res. Va palpar l’espatlla i amb els dits de la mà esquerra va anar resseguint fins a trobar el braç dret, estirat cap enrere, al costat del cap. Després va arribar a la mà dreta, absolutament adormida, semblava d’un mort. Va pensar en “los otros”, ho va descartar a menys que la merda de caldo gallina clara ara porti cicuta.

Amb la mà bona va prendre la inútil i la va moure cap al costat, tot dient,- mà morta, mà morta, pica aquesta porta. Com no estava desperta del tot, era a les fosques i surava a l’aire el dubte de l’existència, la mà morta va caure amb tot el seu pes sobre alguna cosa amb molta força, va fer soroll, com de, t’he fotut una cleca del quinze.

De cop es va sentir un crit, un crit de veu greu. La Caterina estava ennuvolada, qui dormia allà? si s’havia proposat castedat com a cura de purificació i desintoxicació de mascles alfa.

Es va encendre el llum i va veure un pobre noi escanyolit en samarreta imperio, calçotets i mitjons amb la cara roja com una cirera madura, color vermell “hòstia que t’he fotut”. L’home jove somicava cridant,- Ja m’ho deia la meua mare, aquesta noia és estranya, una psicòpata.

Tot esverat va prendre la seva roba i va marxar espantat i esgarrifat crida – Diu coses de morts i m’ha pegat!.

La Caterina, després de sentir el cop de porta i com els crits s’allunyaven, tot estirada encara, amb els ulls molt oberts i actuant gairebé com una autòmat, va començar a fer-se un massatge a la mà dreta, mentre anava dient,- Mà morta, mà morta, pica aquesta porta.

I d’aquella manera tant tonta va caure en un son profund.

A les 8 del matí la nostra estimada Caterina es va despertar per anar a la feina, tranquil·la i relaxada, somrient perquè li va venir al cap un somni absurd.

Asseguda esmorzant amb la mirada perduda, va anar per obrir el pot de confitura i va fer un xiscle lleu en sentir un fort dolor al canell de la mà dreta. No va fer cas.

Quan baixava amb l’ascensor va coincidir amb la veïna de l’àtic, la que té un fill tot peculiar, aquell que és mig mossèn, mig hipster. La Caterina li va somriure i la dona va fer molta cara d’espant i va sortir de l’ascensor. La Caty es va encongir les espatlles i va picar el botó de l’ascensor, i sense adonar-se anava cantant, mà morta, mà morta…..