La fama i el bon gust feien que no dubtes mai d’ell mateix, això de tocar calés calents i poder el feia sentir un súper home. A la vida cal buscar moments per demostrar als altres pobres desgraciats la teva sort i abundància, i un bon moment és el de la comunió de la nena. La seva princesa ja havia fet 11 anys i no calia allargar-ho, la criatura pujava grossa i si haguessin esperat més hagués semblat una núvia jove, i les coses de Déu, quan abans es facin, millor.

Quan va néixer, fent gala del seu excepcional i exquisit gust, van triar-li el nom de Brenda Encara ara miren on-line antics capítols d’una famosa sèrie juvenil dels 80-90.

Van criar la Brenda amb uns valors actuals, del segle XXI. La seva mare la vestia com si tingues 18 anys des dels 3, li pintava les ungles i des de ben petita li ensenyava cançons de la Britney Spears amb coreografies i tot. Passejada per tots els concursos de talents infantils i molt il·lusionada amb la promesa de que al fer 16 anys li regalarien unes tetes grosses, la Brenda era un petit monstre.

El gran dia, la Brenda, portava un vestit blanc de seda amb pedreria que havia costat gairebé 2.000€, és molt important recalcar davant les amistats el preu.

Ells també havien buscat les millors gales. La Yessy feia goig lluint uns pantalons negres ajustats, de pell autèntica, i una brusa de 800€, amb escot i unes estupendes sabates D&G.

I ell, l’Excel·lentissim? estrenava un trajo cenyidet, una camisa Armani dues talles més petita del que caldria, per marcar musculatura, cara, la més “extremada” del “Corte Inglés”.

Van demana a en Mossèn Ramón que fes la missa en llatí, que es veu que la gent de pela llarga ho fan així, el Mossèn tenia mal d’estómac només de pensar-ho, però és clar, no es qüestió de buscar brega amb el poder.

Al “comuniori” hi van estar convidades totes les autoritats del  país i més enllà. Tots engalanats i amb posat d’autòmats sortits del museu de cera, cares de estrenyiment a dojo.

Òbviament va fer la comunió la Brenda sola, cap més criatura, a la catedral. Va entrar al ritme de Wrecking Ball de Miley Cyrus mentre a Mossèn Ramón les gotes de suor fred li relliscaven per sota la sotana.

En acabar la Cerimònia es van fer una foto de família, semblaven dos morcilles amb una núvia amb cara de Lolita i tirabuixons. La nena passava un pam a sa mare i tenia la mateixa estampa que són pare però amb vestit.

El convit es va celebrar a un famosíssim hotel de la població, on el Maitrê va posar el crit al cel d’haver de fer cas a la petició de la Brenda de servir entremès amb mortadel·la d’olives de primer plat.

Tot anava molt bé fins que en un dels brindis l’Excel·lentissim va començar a envermellir i a tocar-se el coll, l’home s’ofegava, la Yessy cridava i deixava anar uns udols estranys i la Brenda s’ho mirava empanada.

Com havien baixat tant el pressupost en educació i sanitat, entre els presents al dinar de la flor i nata no hi havia cap metge. El perdien, l’ Excel·lentíssim traspassava, semblava inevitable.

Llavors, de la cuina, va sortir la noia que rentava els plats, i va dir: Sóc metge, va agafar un violoncel d’un antic armari, que va grinyolar de tant temps que feia que ningú no l’obria, i va tocar el cant dels ocells.

L’Excel·lentissim Senyor va escopir un pinyol d’oliva i va cridar:

• Què són aquesta merda d’olives! Haurien de ser farcides! Què la policia s’emporti al cuiner! Pareu aquesta música infernal de morts! Vaig manar cremar tots aquest instruments del dimoni! Tu ets metge? Metge? Fora de la meva vista, bruixa! Torna a fregar!

La Yessy mirava amb menyspreu la pobre noia que va fugir corrent abraçada al violoncel, tan ràpid que no la van poder atrapar i la policia encara la busca.

Afortunadament la festa es va reconduir i va continuar amb un gran i ostentós espectacle on havien contractat a David Bustamante que cantava fent gorgoritos acompanyat d’unes noies escanyolides amb pits enormes que ballaven amb poca roba, mentre els convidats enfollien i pujaven a la taula a dansar i cantar.