Es mirava al mirall, es girava posant-se de perfil amb una cama estirada i l’altre lleugerament doblegada, la punta de la sabata de saló tocant a terra, talment com si poses per una foto. Amagava la panxa tant com podia, cosa que feia que se li veies la pitrera més inflada.

La Caterina feia uns dies havia fullejat uns quants Vogues i Elles a la sala d’espera del dentista, davant tant de glamur i cosos esculturals i bronzejats a base de cosmètics miraculosos, es va sentir com una fregona, deixada, gris i sense cap gràcia. Massa petita, massa pit, una mica de panxa, mal depilada, roba avorrida, poc femenina…

Va prendre una determinació, s’havia de feminitzar; va invertir tort el seu capital estalviat en convertir-se en una dona glamurosa. Manicures, perruqueries, cosmetics, roba cenyida, sabates de taló, tot plegat una petita fortuna.

Ara es veia devant del mirall, apretadeta com un bisbe de Vic, remaquillada, suau, però remaquillada, talons infinits, un mocador al coll, una bossa de senyora…i no sabia que pensar, de moment es veia més gran, més vella, vaja.

Tenia una cita amb un paio amb el que havia contactat per internet, algú que no la coneixia de res. Ell va proposar de trobar-se a una cockteleria de la zona alta. De fet quan el va veure va tenir la temptació de fugir, però era massa tard, ell ja l’havia clissada.

Era un un senyor de cabells grisos, repentinats, amb nautics i polo, vaja, res a veure amb ella. Llavors es va veure reflexada al vidre de l’entrada i va pensar que en aquell moment no desentonaven tant. Es van presentar i li va dir que es deia Bea, feia més per l’ocasió que Caterina.

El Borja tenia un somriure cínic burleta i una mica viciós, estava concentrat mirant-li la pitrera i la grapejava sense pudor als 10 minuts de conversa.

La Caterina no es trobava bé, li feia mal la panxa i les costles de tant apretada que anava. Gràcies als seus nous sostenidors, mirava avall i només veia com una mena de taulellet a l’alçada dels pits. Les sabates altes la torturaven, no li agradava l’olor del maquillatges barrejada amb el pefum, la cara li suava, es sentia enganxosa. Tenia el braç mig cangrenat de portar la bossa Louis Vuitton penjada a l’alçada del colze i el mocador Gucci lligat al coll l’escanyava. Estava tan atabalada en mantenir-se dreta i digne que no podia controlar les grapes del Borja. El paio no parava, estava en modo babós, li xiuxiuejava porqueries a l’oida, li tocava el cul i ella no donava a l’abast.

-He d’anar al bany- va dir la Caterina agobiada, el tanga li apretava el xisme i es notava una crosta a les pestanyes. En arribar, es va deixar anar un forat del cinturó, i es va afluixar el mocador del coll. Va fer tres respiracions profundes i després de repetir: jo puc, jo puc, jo puc, va tornar a seure amb el Borja.

La Caterina, després d’haver pres una copa gin tònic, va demanar un whisky sense gel. El Borja li deia que anès a casa seva a fer una última copa, però ella tenia calor i estava una  mica desorientada, no sabia perquè però li venien moltes ganes de riure.

-Borja, això que portes al pel, per què quedi tan llepat, quina mena de moc és? – mentre li tocava el cabell amb un dit i fent cara d’angunia.

–“nana, has bagut massa, vina a casa meva amb mi, xata, ho passarem molt be”

-Parles molt estrany, tens algo al nas?- i baixava el cap per mirar-li les narius-Els pijus sou la pera!

-Vinga Bea, carinyu, astas borratxa, at portu a casa meva a descansar. Shh

El Borja va prendre la Caterina pel braç mentre ella acabava la mica de whisky del got. La va portar fins a un cotxe esportiu descapotable, dues places.

-No ets massa vell per aquest cotxe?

Ara si que el Borja s’estava emprenyant i va empentar fort la caterina cap la cotxe per fer-la seure.

Amb el vaivé, sense perdre el somriure, i de manera absolutament accidental, la Caterina va trepitjar al Borja amb els seus talons d’agulla fent-li un forat als mocasins i potser al peu. L’home cridava com un boig saltant amb el peu bo. Es va asseure  al cotxe sense deixar de despotricat.

-Ai, ai, perdona maco, t’he fet mal? Pots caminar? Vine que et porto a urgències.

El Borja no parava de cridar, insultari, maleir- Bea , eres una hija de  put….

-Calma Borja, ha estat sense voler. Ai, ai,aquesta boqueta…

La Caterina li va cordar el cinturó de seguretat i ella va seure al seient del conductor. Tot i no tenir carnet, conduia prou bé. Va portar al Borja a l ‘hospital piju més proper, allà el van rebre amb una camilla com si fos un ferit greu i se’l van emportar, van dir que passaria la nit en observació perquè la perforació era “fea de cojones”.  La Caterina li va fer un petó a la galta, sense ni tocar-lo i li va lligar el seu mocador Gucci al voltant del coll – Que no agafis angines, que tenen l’aire molt alt aquesta gent.

El va deixar allà, va anar al labavo i es va renta la cara, va fotre el tanga, els sostens i les mitges al cubell de la brossa, va sentir una sensació de llibertat infinita, s’havia tret el corpinyo. El cinturó i la bossa ho revendria a wallapop.

Va tornar a agafar el cotxe d’en Borja i va passar a buscar a la seva amiga, la Princesa Leila, una reconeguda poetessa del barri de Sant Antoni. Van voltar tota la nit amb el descapotable i al matí el van deixar aparcat en el garatge de un meublé de Sitges.

El Borja va posar una denúncia als mossos, va ser enganyant i agredit per un transexual anomenat Beatriz. Encara el busquen, per la zona del Garraf, si el veieu….