Tal dia farà un any d’aquesta història tan estrambòtica. Era una tarda de desembre freda però agradable perquè un sol groguenc i agraït envaïa tots els racons.

Tot va començar per l’avorriment d’en Barretineta. Sí, sembla estrany, però els tiós també s’avorreixen. Des que arriben a les cases dels nens a principis de desembre fins al dia de Nadal passen moltes hores sols a casa, badant, ells, que estan acostumats a campar per les muntanyes, s’han de passar dues o tres setmanes un munt de temps sols sense fer res.
En Barretineta va dir – Mira, ja n’hi ha prou, aquesta gent es passa el dia treballant i a l’escola, jo necessito una mica d’acció, convidaré uns amics a berenar.

I així ho va fer, des que va tenir l’acudit no va tardar ni dos minuts a trucar la dama faldilletes i al vampir Vladimir.
De seguit els va tenir allà, la dama va sortir de dins el mirall del lavabo i en Vladimir va aparèixer de darrere el tabic pluvial en forma de ratpenat.
Van estar tan contents de retrobar-se, no es veien des de la festa de personatges màgics, monstres i altres freaks que va fer en Pere Botero a la seva casa d’estiueig a l’Empordà.

En Barrretineta els va oferir taronges i galetes per berenar. La dama va estar encantada, es delia per les galetes, per contra, en Vladimir es va disgustar.- Ja sabeu que jo només menjo fruites vermelles, mores, cireretes de pastor, síndria, magranes…fruites que em tinten la boca com si begués sang a litres, cal que conservi la meva fama terrible.

En Barretineta es va disculpar i va portar una aranja preciosa que en tallar-la pel mig va mostrar un interior ben roig. La dama va aplaudir i va demanar una cullereta per menjar l’aranja, a en Vladimir li va cauré la dentadura postissa de desig i va llepar la fruita amb fruïció, mentre el tió Barretineta la menjava a bocinets.

Estaven acabant el seu deliciós berenar, quan van sentir un plor desconsolat i una veueta que somicava -M’he quedar sol, snifff, on és la meva parella?

I allà, a terra, prop del primer esglaó de l’escala, hi havia un mitjó negre sol i brut.

-Ei, mitjonet, per què plores? -Va preguntar en Barretineta mentre la dama l’agafava i l’olorava.
-Ens portaven a la rentadora i jo vaig cauré del cova i ara no sé on és el meu peu dret, snif.

En Vladimir feia que no amb el cap mentre afegia -Companys, tenim un gran misteri a resoldre, on són els mitjons perduts?

En Barretineta es va rascar la barretina amb la pota del davant- Aquest misteri ja ha centrat moltes investigacions, fins i tot el “Muy Interesante” en va treure un article.

-Certament, estimats, però sense conclusions vàlides- Va dir la dama posant-se bé les ulleres amb el dit d’una mà, mentre amb l’altre encara sostenia el mitjó ploraner.
Es van posar un frontal amb llum al cap i van començar la recerca. Van buscar indicis rere calaixos, sota butaques i, sobre tot, al quarto de la rentadora. Allà traint un taló per sota la màquina de rentar, hi havia un mitjó blanc.
El gran Vladimir el va treure de sota la rentadora amb unes pinces per girar la carn.

-Què hi fa aquí? En saps res del món dels mitjons perduts? Li va preguntar en Barretineta.

Era el mitjó més trist que heu vist mai, i va dir -Oh, i tant, és el paradís. S’hi arriba agafant una corrent secreta dins la rentadora. Està ple de mitjons i guants desaparellats que allà es tornen a aparellar amb individus de diferents colors i estampats, fins i tot hi ha guants i manyoples que festegen amb mitjons! Alguns han tingut família, mitjons amb ditets.

-I doncs que hi fas aquí? Va dir el mitjó negre.
– Que m’han fet fora, diuen que els mitjons blancs d’esport som horteres. Si allà n’he vist que tenien forats i tot!
– Doncs a mi em sembles molt ben plantat- li va dir el mitjó negre al blanc tot fent una caiguda d’ulls d’allò més sexi.

Misteri resolt amb història d’amor inclosa. Havia estat una tarda ben distreta que havia donat al tió moltes idees per cagar la nit de Nadal.

La dama els va petonejar a tots i es va fondre al reflex del vidre de la finestra i en Vladimir, després d’un vol ras i curt pel terrat, es va escolar per un forat entre les teules.