Tancats Capítol 1 https://elracodelesmaleses.com/2020/03/16/tancats-capitol-1/

Tancats Capítol 2 https://elracodelesmaleses.com/2020/03/18/tancats-capitol-2/

Tancats Capítol 3 https://elracodelesmaleses.com/2020/03/24/tancats-capitol-3/

Tancats. Capítol 4 https://elracodelesmaleses.com/2020/04/18/tancats-capitol-4/

15 d’abril

El so de les campanes m’ha desvetllat, toquen a morts. A qui li ha tocat la loteria macabra avui?

Per la finestra entra el so de murmuris

-Ha estat la pandèmia, o això diuen. Tenia la llengua blava.

-Pobreta fa anys que no estava bona. Era boja i no feia cas de res. L’altre dia mateix, es va atonyinar amb la fornera. Anava pel món sense guants i amb la cara descoberta.

-La fornera ja pot tancar i anar a cal metge, vés que no l’hagi encomanada.

Se m’ha gelat l’espinada. Les campanes porten nom, la Quimeta.

A l’hora d’esmorzar el Doctor torna a estar refet, com als primers temps. Em mira desafiant i riu. El miro i penso que faré rap per dinar.

-La teva amiga, la sonada, ja colga malves. Tot s’acosta.

Amb calma, trec les tisores de la butxaca i clavo la punta amb força a la taula, travessant i esfilagarsant les tovalles.

Llavors, ell, calla.

23 d’abril

He pensat d’anar al pati i tallar unes quantes roses per fer un pom i posar-les a un gerro al menjador. En sortir al jardí no trobo ni una rosa, ni un roser, algú els ha tallat a ran de terra.

El Doctor i en Salvador són a la xida fent el cafè, damunt la taula rodona, les tisores de podar. Amb calma m’he assegut, he somrigut, he posat un dit sobre les tisores de podar i les he fet girar, com la fletxa d’un programa concurs de la televisió. Han acabat dirigides cap al vell. L’he mirat i li he dit.

-Apa, doctor, quina sort! Vostè serà el proper.

Llavors l’Aurèlia ha sobrevolat els nostres caps i ha deixat anar el que portava al bec, un pom de roses vermelles com la sang que han caigut per sobre la taula, escampant pètals.

El vell i en Salvador han xisclat,

-Les espines! Se m’han clavat les espines! És culpa d’aquesta bruixa i el seu ocell. Mata-les Salvador, ja no et serveix aquesta dona.

-Salvador, si em toques un pèl, els que no ho explicareu sereu vosaltres.

-Maria, com vols que jo et faci res? T’estàs trastocant.

1 de maig

Sóc a dins el rebost, s’hi està fresc. Sento als homes parlar, la paret és prima.

-Ja l’hem aguantat prou aquesta. Tu a qui vols ara és a la fornera.

-Ho sé pare, però és llesta i ràpida, l’hauré d’enverinar. Faré melmelada de violetes amb tora blava. No falla. En donaré a la Mercè, la fornera, perquè  també n’hi ofereixi al bacó del seu marit. Matarem als dos pardals de cop i semblarà la pandèmia.

Surto al patí, l’Aurèlia se’m posa a l’espatlla, m’acosta el bec a l’oïda i em diu:

-Ha arribat l’hora, demà, quan facin la migdiada els dos homes.