Qui ho hagués dit d’ell, un paio que no es va treure ni el graduat escolar. Els mestres deien- aquest nano no fotrà res, és un perla.
La mare pensava – és un bon xaval, té bon cor, és una mica gandul, però vés, és un home, pastat a son pare, els plats s’assemblen a les olles.
I la Mercè, sa mare, tenia força raó, no era mal parit de debò, només un penques, i si, era pastat a son pare, un mascle huevón dels de tota la vida.
El Manuel Aguado li deia a son fill -Nen, això que foteu al cole de que serveix ? joder, a veure si fots bé 4 cops a una pilota i ens retires a tots ! Mira, mira els que surten a la tele, sense fotre res i ho peten, la gran vidorra, i els polítics….
En Kevin Aguado Fonoll va començar a fer del paleta als 14, de forma il•legal, clar, animat pel seu progenitor. Això si, cada dia entrenava al futbol i el pare anava als partits a cridar com un energumen, insultava als arbitres, als altres crios i, de tant en tant, s’estovava amb algun altre goril•la com ell.
La mare s’anava tornant petita i fonedissa, fins que es va adonar que li començaven a transparentar les mans, el cor i el cap, a les hores va fer la maleta i va fotre el camp. Llavors en Kevin ja era gran i viva amb una novia esteticien i model ocasional que sempre anava amb malles i que es mirava la sogra per sobre l’espatlla.
El xicot, ja era un home, havia fet pasta llarga, com deia ell, amb el boom de la construcció i després fent “xapusses” amb negre. Ell i la Yessica s’havien construït un xalecito en una urbanització a la muntanya (o Mordor). “La torre”, era una passada, amb una escalinata, jardí amb gespa i una font amb una Venus igualeta a la Yessi. La piscina, grandiosa, amb trencadís de dos blaus diferents fent dibuixos geomètrics al fons. Equips de música, televisions enormes panoràmiques a totes les habitacions, jacuzzis, cabines d’hidromassatge….i un barroquisme i uns daurats del gust més pèssim que trobaries en el nou ric més hortera de tots els Estats units.
Tenien un rottweiler, el Bruce i una Pit bull, la Melanie, molt amorosos amb els seus amos i idènticament educats, tots es banyaven i pixaven a la piscina.
La Yessi tenia un centre de bellesa propi on feien de tot, des de manicura fins a injeccions de col•lagen als llavis. Feia pastarrufa també la noia.
La carrera meteòrica del Kevin va començar pel seu pas efímer per un reallity show televisiu, que li va donar certa popularitat al seu “barri residencial”.
La Yessi l’empenyia a la fama, no en tenia prou ella de treure pèls, volia una vida millor, poder, operacions d’estètica i vacances a Marbella.
Va ser ella que va tenir la idea d’obrir un grup de Facebook aprofitat el tirón televisiu, “Los amigos de Kevin”.
Allà en Kevin va començar a fer carrera política, sorprenent eh! El paio més ignorant del Baix Llobregat mig escrivia uns post llargs, farragosos, plens de punts suspensius, signes d’admiració i faltes ortogràfiques. Criticava als polítics que s’ho mereixien i als que no, als que governaven i als que no. Criticava als veïns que es molestaven per les seves festes, als que tenien por dels seus gossos, als que tenien altres gossos, als que tenien gats, als que no li agradaven i a tot cristo, criticava els carrers poc enllumenats, els massa enllumenats i sobretot, al dispendi en cultura i folklore, perquè no interessen a ningú, qui vol anar a veure als gegants? Que esteu gilipolles o què? Porteu als nens a veure futbol o a un concert del Bisbal, hòstia!
Com algú podia pagar per veure teatre o portar als nanos a les titelles? Tarats, collons!
El Kevin s’esverava i escrivia: si yo fuera Presidente….posaria pantalles gegants per veure la selecció de futbol, la final de GH o Eurovisión.
Passats uns mesos els amics de Kevin havien augmentat, no sé si mola veure que algú tant ignorant com tu té tanta jeta i li va bé i penses- ah, pues jo també! I el cercle d’imbècils sense pudor ni vergonya es va ampliant i es fa gran i els idiotes al final són més i el Kevin fa una llista electoral quan no es capaç d’escriure bé ni el seu nom.
Al final el Kevin guanya les eleccions i es fa ric, la Yessi és la primera dama i va amb malles de Leopardo a una cimera antiterrorista i el pare del “vástago” és ministre d’exteriors perquè sempre s’ha entès bé amb les turistes de Calella. L’home té una Villa a Comarruga i fa festes bunga-bunga.
On hi havia biblioteques han fet after hours i barres americanes que fan pujar més el PIB i els llibres els han cremat per generar energia per les llars més pobres.
Les escoles o són privades o són de futbol o de maquillatge i així fins a l’infinit de l’estupidesa.
Tot això és ficció i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
La propera vegada que tingueu davant una urna, ni que sigui per votar al president del gimnàs, feu un esforç i penseu, ni que us quedi una neurona, què collons aneu a fer.

La curiosa sensació de ser planta en creixement o pollastre en engreix, això és el que passa al tren de les 08:05 del matí quan canvien l’hora i de cop és molt clar, fot un sol que enlluerna i el tren té els fluorescents blancs i gens càlids a tot rendiment. 50 minuts després, en baixar a plaça d’Espanya, has fet la fotosíntesi i has crescut mig pam, tens les fulles més verdes que mai i les flors obertes.
El carrilet és entranyable, es mou com una batedora i fot una volta de cal ample per fer 30 kilòmetres, parant a 50 estacions. Afortunadament és de puntualitat britànica i funciona malgrat caigui un metre de neu, cosa que no es pot dir de “l’altre cosa” de trens si, home, la REN..
Tenim la fauna esporàdica emprenyadora, grassos que ocupen dos seients o prims que s’espatarren, els típics imbècils que escolten música sense auriculars o els que foten els peus als seients, els que brutegen i fan tufillo i un llarg etcètera de varietats humanes.
També hi ha els habituals no menys “entranyables” i alguns, molestos, sobretot al matí.
Quina persona amb un mínim de sensibilitat pot tenir ganes de parlar a les 8 del matí? vull dir de conversar durant una hora, riure i explicar intimitats com estant al sofà de casa? Qui, eh qui? Doncs molts i moltes….no en farem res d’un país on un 40% de la població molesta al altre 60% amb els seus crits, en dejuni i gratuïtament, només per fer mal. El pitjor, la imbecil•litat s’ha tornat estructural, estem perduts.
I la tara és transversal, de totes les edats i classes socials. Tenim les estudiants d’infermeria que s’expliquen els polvus de cap de setmana, que potser en altres circumstàncies els tindries enveja però a aquelles hores de gust de baba i cafè amb llet et foten basarda. Passen revista als profes joves, que estan súper bons, els encanta parlar de les pràctiques amb cadàvers, potser vol haver-hi un punt de provocació en les seves converses i el que hi ha és: nenes dels collons, calleu i deixeu de cridar com a lloques i deixeu-me dormir.
Tenim la beata. La beata és el pitjor del tren amb diferència. Sempre viatja en un grup de 3 o 4, la resta no parla, només ella. La beata no calla, no fa ni punts ni comes, respira per la pell com si fos un gripau. No té edat, és vella, i tinc la sospita que sempre ho ha estat. La seva edat real, jo que sé! Té una filla de 9 anys que ha de fer la comunió. El més fort és que té parella, no puc imaginar què o qui pot ser capaç d’aguantar-la. El seu discurs matinal gira al voltat de temes místics relacionats amb la religió catòlica, joder, que és una mea piles de collons, però de les d’abans. Una és una fervent defensora de la llibertat i respecte religiós, sempre i quant no m’emprenyin, i la beata és emprenyadora, és evangelitzadora, sabeu de què us parlo, no?
Hem tingut capítols- Escola femenina de monges de la nena, amb subtemes, uniforme, mida faldilla, leotards i gruix de l’abric.
Chapter Comunió, amb critiques als altres que la fan i no són creients, que tot ho fan per figurar, als vestits ostentosos, als massa austers, als que ho celebren massa i als que ho celebren poc.
També del capellà del poble, de les processons de Setmana Santa, de fet, hem arribat a saber que té “marit” perquè és “costalero”. Sabem quin recorregut fa la processó al seu poble, com és la variació de disfressa del KKK que porten, que passen pel SEU carrer y per sota el SEU balcó.
També sabem que va a treballar a la Universitat, està en un departament i que fa un Doctorat. El que no tenim massa clar és de què, creiem d’història, però no ho sabem de cert.
És realment esgotadora, és impossible dormir, cal evitar-la com sigui. Però clar, el tren té tres vagons no gaire grans i hem d’esquivar la beata, les adolescents, el senyor gran que sempre té el seient del costat buit de com put i els freaks no habituals que són sorpresa.
Per últim parlaré del “Torrente català”, aspecte desendreçat, llardós i gras. Entra al tren i el travessa sencer tot arrossegant els peus i remugant, -Fàstic de seients, ecs, i les persianes? Eh, no funcionen, la culpa és del Mas, tota la culpa.
Llavors, quan finalment troba el seient adequat s’hi acomoda, tot ben escarxofat. Porta la camisa una mica oberta i es posa la ma a la pitrera i es va acariciant la pelussera l’os i s’adorm.
Si penseu que teniu una vida de merda, jo tinc la solució, viatgeu en tren, sempre el de la mateixa hora, per fer colla i veure cada día les mateixes espècies. Us adonareu que teniu una vida meravellosa, que sou guapos, força llestos i educats, sou la bomba.
En alguns casos pot produir l’efecte contrari, podeu agafar la depre del segle de veure en quina mena de món viviu i qui l’habita….