250 grams d’ametlles crues, 250 de sucre, 50 grams de patata bullida….mmm i si hi foto un raig de rom?. Ai, no, no, segueix les instruccions, Clara, cenyeix-te com la faixa de la tieta Pepa al que diu la thermomix, Clara. A la merda! que ha de saber la gent aquesta de la maquineta dels collons, que la majoria de la població és imbècil. Fot-li el rom, i vainilla, psss, i canyella.

I saps que faré? M’ompliré la copeta, perquè, total, estem en la merda, una mica de vici i alegria no ens farà res.

Collons, les castanyes.Com les faig? El meu pare té una paelleta de forats per posar sobre al foc. Però, clar, això amb la vitro no funciona.

– “Les heu de posar al forn”- diu la senyora nerviosa que dona consells a la radio. Quina mona, que ha de saber! Tot al forn, moniatos, castanyes, albergínies, pebrots. Ja veuràs la factura de l’electricitat. Quin disbarat, tarada. Tant adient que era tenir una castanyera a baix al carrer. Doncs no, ara tot t’ho has de fer a casa.

Vinga, va, tot al cony de forn, a veure si exploten tots els forns alhora i ens extingim.

La copa torna a estar buida, fa fresca i tinc una mica de mal de cap, necessito una mica més de rom. Oh, és bo el verí aquest caribeny i ajuda a no pensar. Perquè si ara paro i penso que estic fotent uns panellets de pena que tindran gust de pebrot per culpa de l’escalivada que he cuit abans. El moniato, buf, el moniato m’agrada més quan me l’imagino que quan me’l menjo. I les castanyes? Fem un capítol a part per les castanyes, un de sincer. Si hi ha frases tipo:

“Això és una castanya” “et fotré una castanya” “he agafat una castanya”….Potser, i només potser, ens hauria de fer pensar que no és una cosa molt suculenta. Mecagulou, que no hi ha res més infecte i farinós, que sembla que mengis ciment en pols. Si agafes un tip de castanyes et mores, allò és un ciment que t’obtura tot l’aparell digestiu i t’han de fer l’autòpsia amb una serra per tallar baobabs.

Però, és clar, tenim aquest grans gastrònoms i entesos que guisen amb castanyes, sí, guisen!! I fan gelats! Colla de dements! No els cregueu, us enganyen, us volen matar.

Si la natura ha posat les castanyes dins una bossa de punxes no és per protegir-les a elles, penseu-hi.

Tot això és anti- natura, estem com a l’abril. Tot cristo a fer mones lletges, i ara tots a fer panellets, i els pobres pastissers i pastisseres? I els forners? PAREU DE FER PÀ! NO ÉS MÉS BO.

Morirem tots, si no és del virus, de cirrosis hepàtica, de pena o de bogeria o et caurà la campana extractora a sobre i t’aixafarà.

Ui mira, he tocat la pantalla de la tablet amb les mans enganxoses de la massa dels panellets, havia de posar música, eh, què?

Ara ballo cançons napolitanes de Renato Carosone i em vaig traeien la roba, tinc calor.

Paro un moment davant del mirall, em veig. Bueno, pas mal, vaig escabellada, descalça i només porto una samarreta de cotó d’estiu on posa en gran, “ALOHA”, al costat d’una gran palmera. Sabíeu que és tan i tan flexible el tronc de les palmeres? No? No us importa? Pff, a mi tampoc.

Doncs, així, amb aquesta estampa, em trobo guapa i brindo amb la imatge del mirall i ballo. Ara que hi penso, que la nit de difunts no et pots mirar al mirall, que et quedes atrapat….

Perdoneu, que m’ha agafat un atac de riure que casi em pixo. Atrapats?!?!? Ja estem atrapats!!! Tinc set. On és el rom?

Em torno a concentrar en el Carosone i ballo con si fos Sofia Loren amb el mambo italiano.

El panellets de codony son bons i no tenen gust de pebrot, però no mariden bé amb el rom i he d’obrir una ampolla de champagne. (i per què no cava? doncs perquè escric jo, vull champagne que té més glamour, vaig pet i bec el que em surt del rovelló)

La samarreta souvenir de Hawaï que em va portar el retardat del meu ex, em queda molt bé, quan una té estil pot portar samarretes de “Aloha” o de la universitat de Pennsylvania. A vosaltres no us passa, clar, us agraden les putes castanyes, teniu el gust al cul. Que el traje us va petit, que l’heu de portar a la tintoreria sovint, no un cop l’any. Que quan aneu d’esports sembleu l’oncle Tomeu anant a buscar bolets amb l’associació de jugadors d’escacs de la Beguda Baixa.

Mira, no sé, vaig a dormir que m’esteu fent emprenyar i tinc son. Prou castanyes, prou handmade, prou autodidactes. Tinguin bon tots sants.