Tancats Capítol 1 https://elracodelesmaleses.com/2020/03/16/tancats-capitol-1/

Tancats Capítol 2 https://elracodelesmaleses.com/2020/03/18/tancats-capitol-2/

Tancats Capítol 3 https://elracodelesmaleses.com/2020/03/24/tancats-capitol-3/

Tancats. Capítol 4 https://elracodelesmaleses.com/2020/04/18/tancats-capitol-4/

15 d’abril

El so de les campanes m’ha desvetllat, toquen a morts. A qui li ha tocat la loteria macabra avui?

Per la finestra entra el so de murmuris

-Ha estat la pandèmia, o això diuen. Tenia la llengua blava.

-Pobreta fa anys que no estava bona. Era boja i no feia cas de res. L’altre dia mateix, es va atonyinar amb la fornera. Anava pel món sense guants i amb la cara descoberta.

-La fornera ja pot tancar i anar a cal metge, vés que no l’hagi encomanada.

Se m’ha gelat l’espinada. Les campanes porten nom, la Quimeta.

A l’hora d’esmorzar el Doctor torna a estar refet, com als primers temps. Em mira desafiant i riu. El miro i penso que faré rap per dinar.

-La teva amiga, la sonada, ja colga malves. Tot s’acosta.

Amb calma, trec les tisores de la butxaca i clavo la punta amb força a la taula, travessant i esfilagarsant les tovalles.

Llavors, ell, calla.

23 d’abril

He pensat d’anar al pati i tallar unes quantes roses per fer un pom i posar-les a un gerro al menjador. En sortir al jardí no trobo ni una rosa, ni un roser, algú els ha tallat a ran de terra.

El Doctor i en Salvador són a la xida fent el cafè, damunt la taula rodona, les tisores de podar. Amb calma m’he assegut, he somrigut, he posat un dit sobre les tisores de podar i les he fet girar, com la fletxa d’un programa concurs de la televisió. Han acabat dirigides cap al vell. L’he mirat i li he dit.

-Apa, doctor, quina sort! Vostè serà el proper.

Llavors l’Aurèlia ha sobrevolat els nostres caps i ha deixat anar el que portava al bec, un pom de roses vermelles com la sang que han caigut per sobre la taula, escampant pètals.

El vell i en Salvador han xisclat,

-Les espines! Se m’han clavat les espines! És culpa d’aquesta bruixa i el seu ocell. Mata-les Salvador, ja no et serveix aquesta dona.

-Salvador, si em toques un pèl, els que no ho explicareu sereu vosaltres.

-Maria, com vols que jo et faci res? T’estàs trastocant.

1 de maig

Sóc a dins el rebost, s’hi està fresc. Sento als homes parlar, la paret és prima.

-Ja l’hem aguantat prou aquesta. Tu a qui vols ara és a la fornera.

-Ho sé pare, però és llesta i ràpida, l’hauré d’enverinar. Faré melmelada de violetes amb tora blava. No falla. En donaré a la Mercè, la fornera, perquè  també n’hi ofereixi al bacó del seu marit. Matarem als dos pardals de cop i semblarà la pandèmia.

Surto al patí, l’Aurèlia se’m posa a l’espatlla, m’acosta el bec a l’oïda i em diu:

-Ha arribat l’hora, demà, quan facin la migdiada els dos homes.

Tancats Capítol 1 https://elracodelesmaleses.com/2020/03/16/tancats-capitol-1/

Tancats Capítol 2 https://elracodelesmaleses.com/2020/03/18/tancats-capitol-2/

Tancats Capítol 3 https://elracodelesmaleses.com/2020/03/24/tancats-capitol-3/

26 de març

El Salvador m’ha demanat que li prepari til·la. S’ha disculpat de manera mal destra per l’episodi de fa uns dies.

-Marieta, ja saps que t’estimo, però tant de temps tancat m’ha tornat boig i estic molt nerviós, no sé pas que em va passar amb l’escopeta.

-No t’amoïnis, tots ho estem.

Jo li contesto de manera tranquil·litzadora, però l’enredo, no me’l crec, no hi confio gens, cada dia menys.

Aquest matí els he sentit, els dos homes discutien, no he sentit que deien. L’Aurèlia diu que fan comèdia, que tot és mentida, que el Salvador és un impostor, és exactament tan dolent com son pare, però amagat rere una disfressa d’amabilitat i simpatia.

Ara no sé si la trastornada sóc jo. Me n’adono que faig coses amb malicia i hi trobo cert plaer.

La garsa entra a casa, es posa sobre els mobles i amb un cop de bec els hi fa un lleu i petit forat. Darrera seu hi vaig jo i engrandeixo el forat a la fusta amb una de les puntes esmolades de les tisores.

Després sec i espero els renecs dels homes quan troben els forats i jo em faig la desmenjada.

30 de març

Han arribat les orenetes i han fet sortir la primavera. Ja no tinc les mans gelades.

M’he trobat les portes de l’armari obertes de bat a bat i la meva roba feta a tires i trossos, me l’han feta malbé.

Quan he entrat al menjador amb la safata amb les torrades de l’esmorzar he sentit un crit agònic i he vista al vell amb la ma al pit, absolutament horroritzat.

-Maria, amor, què fas amb un vestit de la meva mare? El pare s’ha impressionat molt!

-Algú ha fet retalls amb els meus vestits, no tenia roba.

M’he adonat que el doctor té una tremolina incipient a les mans, se li accentua quan estic a prop seu. Ja no m’amenaça, em tem.

5 d’abril

A casa no s’escolten les noticies, diuen que són depriments, i, què no ho és?

Encara no se sap quan podrem sortir. Vull marxar d’aquí, tornar a Barcelona, això no té sentit.

Al vell ja li tremola la veu quan parla i en Salvador té un tic nerviós, va fent picar les puntes dels dits amb qualsevol cosa, com si volgués fer percussió, però no és la intenció, ni se’n adona. De vegades es fa mal, té els dits inflats, li cauran les ungles, les té totes negres.

Avui és diumenge de rams, sense demanar permís he sortit de casa i he anat a veure la fornera. He notat que s’atabalava en veure’m.

-No hauries de venir tu, a casa teva només té permís en Salvador. No li hauries de donar problemes, ja en té prou amb el pare.

-Vull un tortell de rams, un pa de pagès i un esqueix de glicines.

Ha marxat a la rere botiga i ha tornat amb una bossa. En aquell moment ha entrat a la botiga la Quimeta del Ferrer, amb un vestit blanc, barret i sabates vermelles. S’ha posat a cridar, ha vingut cap a mi i m’ha dit.

-No te la creguis aquesta, carda amb el teu home. Són tots una colla de mal parits.

La fornera ha sortit de darrere el taulell i ha començat a colpejar-la, les han hagut de separar.

A casa ningú m’ha rondinat per haver sortit, els ha vingut de gust el tortell.

Encabat de dinar, he aprofitat el bon temps per sortir a plantar les glicines, he anat revisant el terreny , amb l’Aurèlia al meu costat fent saltirons, se m’ha avançat per mostrar-me el lloc ideal per plantar- les i, de passada, m’ha mostrat un forat a la tanca del jardí per on es podia sortir i orientat a un marge de la muntanya i no a un carrer del poble.