Tancats Capítol 1 https://elracodelesmaleses.wordpress.com/2020/03/16/tancats-capitol-1/

Tancats Capítol 2 https://elracodelesmaleses.wordpress.com/2020/03/18/tancats-capitol-2/

El Salvador està estrany, mira de reüll, remuga i parla amb son pare abaixant la veu.

El cap de setmana ha fet un temps de merda, més humitat, més pluja i més boira. Ha arribat la primavera ! cridava la Quimeta de cal ferrer. He tret el cap per la finestra i l’he vist saltar i ballar tota nua al terrat de casa seva mentre recitava poesia i donava la benvinguda a la primavera sota una pluja d’hivern.

-És una benaventurada, totes les dones d’aquest poble acaben boges o sota terra.- Ha dit el Doctor mentre s’escurava les dents grogues amb un escuradents. Ho he trobat francament repugnant i l’he mirat de dalt baix.

-Bé, vostè no sembla que estigui massa bé del terrat tampoc i no crec que li falti pas gaire perquè se’l mengin els cucs.

Estic amoïnada, jo no he estat mai mala persona, i encara menys he estat cruel. Penso que és una reacció de valentia i desafiament que no esperava de mi mateixa.

La Garsa m’ha dit que es diu Aurèlia. L’Aurèlia em vetlla, diu que no permetrà que em facin mal. Que els dos homes són dolents.

No sé que m’ha passat però començo a avorrir al Salvador, amaga alguna cosa i no és bona. Jo crec tot el que em diu l’Aurèlia. Potser sí que aquest poble trastorna a la gent, o potser és l’aïllament.

Dilluns 23 de març

Avui em tocava sortir a mi a comprar, i, un altre volta, el Salvador m’ha dit que era perillós, que ara la policia se’t emportava si et veia pel carrer i que ell és l’únic de la família que té permís per sortir.

Jo sé que m’enreda. Vull marxar, però l’Aurèlia diu que he de tenir paciència, que ella m’ajudarà.

El Salvador ha quedat blanc quan ha sentit que li deia Aurèlia a la Garsa.

-D’on l’has tret aquest nom?-ha dit mentre li tremolava el llavi inferior.

-Me l’ha dit ella.

Ha marxat esperitat, renegant i pàl·lid.

L’Aurèlia m’ha suggerit que per dinar prepari crema de coliflor i pollastre farcit de prunes.

Ha estat un dinar molt estrany. El Doctor ha marxat arrossegant els peus, picant amb el bastó i cridant:

-Bruixa! Malaputa!

-Salvador, per què m’insulta el teu pare?

-No està bé i aquest menjar l’ha fet pensar en la mare. La Coliflor li provoca gasos i es posa de mal humor.

-Com es deia ta mare?

Ha abaixat la vista, mirant als peus i ha xiuxiuejat- Aurèlia.

La garsa ha clacat, i amb un so fosc ha dit: -que hi havia al farcit de prunes Salvador? Que m’hi veu posar?

El Salvador ha embogit, ha agafat l’escopeta de dins el canterano i ha començat a disparar perdigons a tort i a dret. No l’ha tocada. A mi, tampoc.